El Grup Municipal del NOU MOVIMENT CIUTADÀ PER CAMBRILS (NMC) presenta al PLE ORDINARI DE GENER DEL 2012 DE L’AJUNTAMENT DE CAMBRILS la següent MOCIÓ sobre la DACIÓ EN PAGAMENT en el cas de l’HABITATGE:
Exposició de motius:
Exposició de motius:
1. Hi ha moltes famílies cambrilenques en situacions dramàtiques, sense poder pagar la hipoteca o a punt de deixar de pagar-la. Moltes estan ja en fase d'execució hipotecària, per la qual cosa temen ser desnonades en els propers mesos. La mala regulació del sistema bancari espanyol fa que no només corrin el risc de perdre les seves cases i quedar-se al carrer, sinó també de mantenir part del deute, ja que ara els bancs estan taxant els mateixos habitatges a preus inferiors;
2. L'administració no està proposant cap solució. La “moratòria ICO”, anunciada pel govern de l’Estat, no només no resol el problema sinó que l’ajorna i el complica en augmentar els interessos. A més, els criteris d'aplicació deixen fora les famílies en situació de major vulnerabilitat i en molts casos els bancs es neguen a aplicar-la, ja que no hi estan del tot obligats;
2. L'administració no està proposant cap solució. La “moratòria ICO”, anunciada pel govern de l’Estat, no només no resol el problema sinó que l’ajorna i el complica en augmentar els interessos. A més, els criteris d'aplicació deixen fora les famílies en situació de major vulnerabilitat i en molts casos els bancs es neguen a aplicar-la, ja que no hi estan del tot obligats;
3. Les persones hipotecades denuncien que són víctimes d'un frau hipotecari generalitzat i d'unes clàusules contractuals abusives. Van ser els bancs els que van facilitar i van atorgar hipoteques a pesar que molts dels ciutadans en qüestió no eren subjectes de crèdit i tenien uns ingressos baixos, sobrevalorant la taxació de l'habitatge, inflant el preu, i augmentant així el deute contret. Però la llista d'irregularitats no acaba aquí: comissions abusives; contractació obligada d'assegurances cares i inútils; interessos variables referenciats a l'euríbor més diferencials desorbitats; informació esbiaixada, quan no enganyosa, sobre possibles augments de la hipoteca, etc. Tot això amb una finalitat inequívoca: optimitzar beneficis i sortejar els controls de risc que tot sistema creditici raonable hauria de tenir.
Molts dels ciutadans de Cambrils no neguen la seva part de responsabilitat en haver signat un contracte que a dia d'avui no poden mantenir, malgrat les condicions fraudulentes en què es van pactar moltes d'aquestes hipoteques. No obstant això, fins ara, l'índex de morositat de les famílies s’ha mantingut increïblement baix. A diferència dels bancs, que davant l'esclat de la crisi no han dubtat a exigir diners públics, les famílies endeutades han complert en general els compromisos adquirits mentre han disposat d'una ocupació i els interessos l'hi han permès. Ara que ja no poden fer-ho, la resposta de les entitats creditícies ha estat intentar renegociar a favor de l'entitat o el recurs fulminant a l'execució hipotecària. Amb un agreujant: donada la “desvalorització” soferta pels pisos, és possible que qui els perdi segueixi devent diners a l'entitat que astutament el va endeutar. A més d'aquest cúmul d'irregularitats i despropòsits, no hem d'oblidar la responsabilitat de les diferents administracions públiques que han desenvolupat una legislació que solament ha promogut l'accés a un habitatge en règim de propietat com a única forma d'accés a un habitatge estable i segur, i que en la pràctica ha significat l’endeutament exagerat de les famílies, marginant altres formes d'accés a l'habitatge com pot ser el lloguer.
Molts dels ciutadans de Cambrils no neguen la seva part de responsabilitat en haver signat un contracte que a dia d'avui no poden mantenir, malgrat les condicions fraudulentes en què es van pactar moltes d'aquestes hipoteques. No obstant això, fins ara, l'índex de morositat de les famílies s’ha mantingut increïblement baix. A diferència dels bancs, que davant l'esclat de la crisi no han dubtat a exigir diners públics, les famílies endeutades han complert en general els compromisos adquirits mentre han disposat d'una ocupació i els interessos l'hi han permès. Ara que ja no poden fer-ho, la resposta de les entitats creditícies ha estat intentar renegociar a favor de l'entitat o el recurs fulminant a l'execució hipotecària. Amb un agreujant: donada la “desvalorització” soferta pels pisos, és possible que qui els perdi segueixi devent diners a l'entitat que astutament el va endeutar. A més d'aquest cúmul d'irregularitats i despropòsits, no hem d'oblidar la responsabilitat de les diferents administracions públiques que han desenvolupat una legislació que solament ha promogut l'accés a un habitatge en règim de propietat com a única forma d'accés a un habitatge estable i segur, i que en la pràctica ha significat l’endeutament exagerat de les famílies, marginant altres formes d'accés a l'habitatge com pot ser el lloguer.
Per tot el dit, el Nou Moviment Ciutadà per Cambrils (NMC) demana al Ple de l’Ajuntament de Cambrils, on hi són representades diferents formacions polítiques d’àmbit municipal però també estatal, que facin el possible per trobar solucions justes i possibles, que, en molts dels casos, ja s'estan aplicant en altres indrets, i més concretament:
1) Exercir la seva pressió política per aturar els desnonaments, tant de les famílies hipotecades com dels avalistes, fins que s'hagi trobat una solució a la seva situació.
2) Regular la dació en pagament, de manera que si el banc executa la hipoteca i es queda l'habitatge, el deute queda liquidat, com succeeix en altres països dela Unió Europea o als Estats Units.
3) Conversió del parc d'habitatges hipotecats de primera residència en parc públic de lloguer social. Que l'administració forci a les entitats financeres a assumir els preus reals dels habitatges fent que els bancs renunciïn a un percentatge significatiu del deute hipotecari perquè, a continuació, l'administració compri l'habitatge a preu d'habitatge protegit de règim general i l'antic propietari pugui romandre en ell com a inquilí d'habitatge protegit, sempre que compleixi els requisits establerts per ser beneficiari dela mateixa. Una versió d'aquesta mesura s'està aplicant ja al País Basc, per la qual cosa es tractaria d'estendre-ho a la resta de comunitats autònomes;
4) Establir els mecanismes, les reformes i les polítiques necessàries perquè l'accés a un habitatge adequat no torni a ser mai un negoci per a uns pocs i una esclavitud per a motes famílies. En el cas del mercat hipotecari, establir per llei que el pagament de la quota mensual hipotecària en cap cas sigui superior al 30% dels ingressos de la persona o unitat familiar, a un termini raonable de temps que també es podria regular.
En definitiva, el sentit de la Moció resulta també el d’expressar d’una manera factible la garantia de què en qualsevol cas cap persona es quedi en situació de no tenir un sostre on viure: un Estat autènticament democràtic i respectuós dels Drets Humans no pot permetre que milers de famílies es quedin al carrer alhora que milers de pisos romanen buits a l’espera de ser un negoci rendible per alguns.
Per finalitzar agraïm l’esforç i sacrifici que per aquesta causa està oferint la Plataforma que a nivell estatal i català està donant a conèixer aquesta situació d’injustícia per tot el territori, i que, com a partit polític, amb la responsabilitat que ens reconeixem en tot el que en ell passa, ens proposem a debatre avui.
1) Exercir la seva pressió política per aturar els desnonaments, tant de les famílies hipotecades com dels avalistes, fins que s'hagi trobat una solució a la seva situació.
2) Regular la dació en pagament, de manera que si el banc executa la hipoteca i es queda l'habitatge, el deute queda liquidat, com succeeix en altres països de
3) Conversió del parc d'habitatges hipotecats de primera residència en parc públic de lloguer social. Que l'administració forci a les entitats financeres a assumir els preus reals dels habitatges fent que els bancs renunciïn a un percentatge significatiu del deute hipotecari perquè, a continuació, l'administració compri l'habitatge a preu d'habitatge protegit de règim general i l'antic propietari pugui romandre en ell com a inquilí d'habitatge protegit, sempre que compleixi els requisits establerts per ser beneficiari de
4) Establir els mecanismes, les reformes i les polítiques necessàries perquè l'accés a un habitatge adequat no torni a ser mai un negoci per a uns pocs i una esclavitud per a motes famílies. En el cas del mercat hipotecari, establir per llei que el pagament de la quota mensual hipotecària en cap cas sigui superior al 30% dels ingressos de la persona o unitat familiar, a un termini raonable de temps que també es podria regular.
En definitiva, el sentit de la Moció resulta també el d’expressar d’una manera factible la garantia de què en qualsevol cas cap persona es quedi en situació de no tenir un sostre on viure: un Estat autènticament democràtic i respectuós dels Drets Humans no pot permetre que milers de famílies es quedin al carrer alhora que milers de pisos romanen buits a l’espera de ser un negoci rendible per alguns.
Per finalitzar agraïm l’esforç i sacrifici que per aquesta causa està oferint la Plataforma que a nivell estatal i català està donant a conèixer aquesta situació d’injustícia per tot el territori, i que, com a partit polític, amb la responsabilitat que ens reconeixem en tot el que en ell passa, ens proposem a debatre avui.
(Cambrils, Gener 2012)
No hay comentarios:
Publicar un comentario