| Retall de premsa de la edició digital de ”La Revista Cambrils”: |
Es presenta un llibre amb una selecció d'articles del destacat activista cultural tarragoní Josep M. Alomà
 |
 |
| A dalt, la portada del llibre "La idea. Negre sobre blanc: Articles de Josep M. Alomà. A sota, una de les imatges que apareix a l'obra: d'esquerra a dreta, Miquel Valdés (PSUC), Joaquim Fort (ERC) i Josep Alomà (CNT) |
La seu del NMC va acollir, ahir al vespre, la presentació del llibre "La idea. Negre sobre blanc: Articles de Josep M. Alomà", de Ramon Gras Alomà. El llibre és un recull d'articles publicats pel tarragoní Josep M. Alomà, que ha anat a càrrec del seu nét, Ramon Gras Alomà. Josep Alomà era un anarquista militant del sindicat obrer CNT - FAI, formació de la qual en va ser portaveu. Va ser conseller de Cultura i tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Tarragona, delegat del Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU) i director del Diari de Tarragona, del 1936 al 1938. També va ser president del Sindicat Únic de l'Ensenyança i Professions Liberals i president de l'Ateneu Llibertari de Tarragona.
El seu nét, l'autor del llibre, està fent tot un procés de recuperació de la memòria històrica de la figura del seu avi. El 2009 ja va publicar un primer llibre que sota el nom "Una utopia, una esperança", feia una biografia de Josep M. Alomà. Per a l'elaboració d'aquest segon llibre, editat l'any passat, Ramon Gras ha fet una recerca durant 10 anys en nombrosos arxius i hemeroteques per tal de fer una selecció dels articles seleccionats. Segons explicava Ramon Gras a Revista Cambrils Diari Digital, "he revisat els arxius de Salamanca, Àvila, Sant Cugat del Vallès, Tarragona i Barcelona. El meu avi va arribar a escriure en sis capçaleres diferents. El seu primer article l'he trobat l'any 1932 i el darrer, el 1979, amb un buit important durant els anys de la dictadura". Els temes dels articles seleccionats giren al voltant de la llibertat política, els avenços revolucionaris durant la Guerra Civil, la difusió de la cultura i la pedagogia.
25 anys exiliat de Catalunya
Ramon Gras, enginyer de camins de professió, explica que el seu avi, l'any 1938, va marxar al front de guerra, a Andalusia i va col·laborar en el diari Sur, que és el darrer diari que va tancar l'exèrcit franquista, el 26 de març del 1939. Després de la Guerra Civil, Josep M. Alomà va ser desterrat de Catalunya durant 25 anys i no va poder exercir de mestre, la seva professió, durant tots aquests anys. No va poder retornar a Tarragona fins a finals de la dècada dels 60 i de seguida, es va reincorporar al teixit social i cultural tarragoní. Ramon Gras va voler recordar, també, que el seu avi, Josep M. Alomà, va intervenir en el fet que la catedral de Tarragona no fos saquejada, els anys 30.
Ramon Gras no descarta escriure un tercer llibre al voltant del seu avi. En aquest cas seria un assaig sobre les cartes creuades amb el seu gran amic mossèn Pere Batlle els anys que Josep M. Alomà va estar a la presó, del 1939 al 1943.
25 anys exiliat de Catalunya
Ramon Gras, enginyer de camins de professió, explica que el seu avi, l'any 1938, va marxar al front de guerra, a Andalusia i va col·laborar en el diari Sur, que és el darrer diari que va tancar l'exèrcit franquista, el 26 de març del 1939. Després de la Guerra Civil, Josep M. Alomà va ser desterrat de Catalunya durant 25 anys i no va poder exercir de mestre, la seva professió, durant tots aquests anys. No va poder retornar a Tarragona fins a finals de la dècada dels 60 i de seguida, es va reincorporar al teixit social i cultural tarragoní. Ramon Gras va voler recordar, també, que el seu avi, Josep M. Alomà, va intervenir en el fet que la catedral de Tarragona no fos saquejada, els anys 30.
Ramon Gras no descarta escriure un tercer llibre al voltant del seu avi. En aquest cas seria un assaig sobre les cartes creuades amb el seu gran amic mossèn Pere Batlle els anys que Josep M. Alomà va estar a la presó, del 1939 al 1943.
No hay comentarios:
Publicar un comentario